Per ser un bon mestre, penso que primer s'ha de saber parlar bé en públic, saber comunicar el que vols dir. És per això que hem de treballar-ho a base de presentacions orals, les quals seran el nostre futur dia a dia a l'escola.
A la meva classe ho hem treballat per parelles: ens havíem d'ajuntar de dos en dos i escollir un tema que ens unís. La meva companya i jo vam triar el Nadal. I per què ho vam fer? Doncs, perquè vam veure que a les dues ens agrada aquesta època de l'any, la vivim intensament amb la família. És per això que vam pensar que, com ja s'acosta el Nadal, seria una bona idea.
Procés:
Primerament, ens vam posar davant l'ordinador i ens vam quedar en blanc. Teníem masses idees, però no estaven ben definides. Com volíem enfocar la nostra presentació? Què volíem transmetre? Llavors ho vam tenir clar: volíem que el públic sentís durant la nostra presentació la màgia del Nadal, la il·lusió amb què es viu aquests dies. I com fer-ho? Portant-los a la infància, enfocar-ho des de la innocència d'un infant: els llums del carrer, els regals, les tradicions, la família...
Seguidament ens vam adonar que tot això no és tan fàcil com sembla, ja que cadascú és diferent i no coneixem tant bé a tothom com per sensibilitzar-los a tots. Pot ser hi ha algú entre la classe a qui no li agrada el Nadal...Bé, doncs això seria un altre repte: fer que aquelles persones a qui no li agradi aquesta època de l'any es tornin una mica més sensibles.
A partir d'aquí havíem de reflectir-ho a través de les nostres paraules i en el nostre suport audiovisual (Prezi), el qual és força important en una presentació oral, però sempre hem de tenir present que és un SUPORT, nosaltres som el CENTRE de l'exposició.
Finalment, vam donar la nostra presentació per acabada i només tocava preparar-se-la per fer-ho el millor possible.
Conclusions
Crec que l'exposició oral que vam fer la meva companya i jo sobre el Nadal va estar molt bé. Vam sortir molt contentes, ja que havíem vist durant la presentació els ulls del públic que transmetien il·lusió i, fins i tot, nostàlgia. Penso que vam saber transmetre el que preteníem des del principi, encara que ens vam posar una mica nervioses, ja que era la primera vegada que teníem aquell públic al davant i impressiona. Però, al final de tot els vam regalar unes petites postals de Nadal amb un poema de Miquel Martí Pol, les quals desitjaven un Bon Nadal a tothom, i els va encantar, almenys a la gent amb qui vam parlar després.
Aquí us adjunto el nostre suport audivisual que, com ja he dit abans, és un Prezi:
