La llengua oral formal

Definició
La llengua oral formal és aquella que té característiques de la llengua escrita i la llengua oral, és a dir, comparteix característiques de l'escrit i de l'oral.

Els trets característics de la llengua oral formal es divideixen en 3:

• Trets contextuals: 

- Caràcter no universal (no és espontània) i aprenentatge escolar: hi ha un ensenyament específic, és a dir, s'ha d'aprendre

- Acústica, efímera i produïda en temps real (improvització): construeixo les frases sintàcticament en aquell moment

- Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional: permet interactuar amb el receptor

• Trets textuals:

- Formal (no és col·loqual) i generalment monologada

- Informativa, planificada (la seva estructura ho és, però tenen un grau d'improvització, ja que pot variar segons la reacció del receptor) i de tema sovint especialitzat

- Repetitiva (marcar una cosa important, per tal de ser eficaç) i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals (gestos, mirada i cos)

• Trets lingüístics:

- Paper fonamental dels trets suprasegmentals: el to, el volum i el ritme

- Ocurrència d'elements díctics (de dit, és a dir, em puc referir a alguna cosa senyalant), interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts (faltes de sintaxi, és a dir, sense concordança del subjecte i el predicat), el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc.

- Correcció normativa (del diccionari gramatical) i ús de la varietat estàndard