Recitar una poesia

La poesia és un element important a l'educació, a tots els nivells, ja que tant serveix per treballar la memòria, com la literatura. És per això que, abans d'ensenyar als nostres futurs alumnes a recitar una poesia, a explicar el seu significat, etc., l'hem d'aprendre a recitar nosaltres: els futurs mestres.

Abans de fer-ho, però, n'hem de llegir en veu alta alguna i intentar no realitzar la "cançoneta". I preguntareu...què és la "cançoneta"? Doncs bé, és aquell ritme que afegim a la poesia quan la recitem, sobretot els més petits, és a dir, fem com un glisando (de més agut a més greu) cada vegada que ens anem apropant a l'última paraula de cada frase.

Podem veure que disposem d'un gran ventall de diferents estils de poesia i això ens facilita molt les coses: podem escollir el que ens agradi més, ja que l'hem de sentir i disfrutar quan la recitem, transmetre a qui l'està escoltant.

El poema escollit

Com ja he esmentat abans, els futurs mestres han d'aprendre a recitar poesia abans de fer-ho fer als seus futurs alumnes. És per això que ens ha tocat fer-ho.

Jo vaig triar el poema Brollador, de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Vaig escollir aquest, ja que el vaig treballar l'any passat a Literatura Catalana i, el seu estil descriptiu i delicat em va captivar. Penso que Rosselló-Pòrcel va ser un gran escriptor, ja que amb la poca vida que va viure, va crear una sèrie de poesies que meravellen. Tenia un gran futur per endavant. Per tant, a l'hora de triar un poema, volia recitar-ne un que m'emocionés i captivés al públic. Aquí us l'adjunto:

BROLLADOR

L'àngel desinfla les galtes

i encén les flames de l'aigua,

entre ficcions d'incendi

i polèmica de nacres.

 

Quin cristall trenca les llàgrimes?

Quina espasa entre les albes?

Fina estructura de l'èxtasi.

Calitja de porcellana.

 

Perla viva, branca clara,

entre les ombres més càndides,

catedral de clarianes.

 

Entre perles de cascada

i diamants implacables,

l'agonia de les aures. 

 

Extret de: Brollador