RSS és l'acrònim de Really Simple Syndication. Són uns canals web XML que s'utilitzen per publicar continguts sovint actualitzats: weblogs, podcasts i llocs de notícies. A través d'aquests es pot compartir la informació i utilitzar-la en altres llocs web o programes: és a dir, una sindicació de continguts.
Quin és l'avantatge principal d'utilitzar els canals RSS? Doncs és l'agilitat: no cal descarregar les imatges o altres elements del web, només els titulars.
Per tant, els canals RSS són una nova forma d'accedir a la informació, a través de fonts d'interès (notícies, fòrums...) i que aquestes enviïn avisos d'actualització a l'usuari, sense necessitat d'anar comprovant si hi ha novetats de cadascuna d'elles.
Finalment, per tal de poder utilitzar un canal RSS, aquest ha de ser afegit a un programa o pàgina web anomenat agregador d'RSS: Bloglines o Google Reader. I, allà anem creant la nostra pròpia llista de les fonts del nostre interès.
Us adjunto un petit vídeo on explica clarament i amb facilitat què és un RSS i per a què serveix. Ens posa 3 exemples de diferents persones i, amb simples dibuixos fa que s'entengui molt bé. Espero que us ajudi!
A l'assignatura de COED ens hem llegit el llibre Com parlar bé en públic?, de Joana Rubio i Francesc Puigpelat. Aquest ens ensenya a dominar o, almenys, millorar a l'hora d'enfrontar-nos a parlar en públic. No tothom té l'habilitat natural de fer-ho amb tranquil·litat, serenitat, naturalitat...hi ha gent que es posa molt nerviosa i a qui li costa molt. És per això la utilitat d'aquest llibre. Seguidament, després de llegir-nos-el, vam fer un esquema que reunís els trets més destacats d'aquest.
Com parlar bé en públic?
Està format per 9 capítols, cadascun dels quals tracta d'una característica important i a tenir en compte per tal de ser un bon comunicador a l'hora d'exposar oralment davant d'un públic. Aquests són:
- Capítol 1: La importància de la comunicació oral (saber parlar en públic és una necessitat)
- Capítol 2: Com parlar en públic (naturalitat i un punt d'improvisació, dominar el tema, feedback orador-públic, veu adequada, entonació correcta, control de la respiració, fer pauses/silencis)
- Capítol 3: El llenguatge oral (claredat, precisió i brevetat)
- Capítol 4: El llenguatge corporal (mirada, gestos, postura, mans, aparença, manera de vestir)
- Capítol 5: Tipus de mitjans audiovisuals: la informació visual (no abusar-ne)
- Capítol 6: Com preparar un discurs: el guió (tenir clar què es vol dir i ser eficaç)
- Capítol 7: La introducció i la conclusió de la presentació oral o discurs (exhaustivitat)
- Capítol 8: El desenvolupament de la presentació oral o discurs (part principal del discurs)
Dins del llibre s'hi troba una frase que deien els romans, la qual penso que descriu bastant bé el que és parlar bé en públic: "Dominar la paraula és dominar el pensament, i dominar el pensament és dominar la societat i el món sencer". És a dir, si arribem al punt que deien els romans sobre la paraula, tot el nostre entorn serà millor. Estem fets per parlar davant de la gent, no ens podem posar cap límit. Tothom ha de saber fer-ho i, si algun dia s'arriba a això, el món evolucionarà de manera positiva.
Què cal tenir en compte a l'hora d'avaluar una presentació oral? A la pàgina web de la upc t'ho expliquen d'una manera esquemàtica i senzilla, a partir dels punts de: Llenguatge no verbal (gestualitat, mirada, volum i entonació, ritme i pronúncia, vestuari), Llenguatge verbal (ordre i estructura, vocabulari, sintaxi, claredat i concisió, densitat informativa), Interès i eficàcia (mitjans de suport, conclusió, domini del tema, atenció i interès, temps).
Quan la persona que està exposant té els nivells assolits, es diu que:
- Llenguatge no verbal:
Gestualitat: Té una bona postura i els moviments que fa són naturals. Utilitza gestos que transmeten predisposició per interactuar amb l'audiència i que faciliten la comprensió del discurs.
Mirada: Estableix contacte visual amb tots els membres del públic mentre dura l'exposició i adapta el discurs a les reaccions que observa l'audiència.
Volum i entonació: El volum i l'entonació són adequats. El missatge és percebut per tots els membres de l'audiència al llarg de tota la presentació. L'entonació no és monòtona, és variada.
Ritme i pronúncia: El ritme és adequat, ni massa lent ni massa ràpid. Per regular-lo, va més a poc a poc en els moments clau i fa pauses que remarquen mots o separen idees. La pronúncia dels sons i les síl·labes és clara.
Vestuari: El vestuari és adequat al propòsit, al registre i al context de la comunicació.
- Llenguatge verbal:
Ordre i estructura: L'explicació segueix un ordre i una estructura evidents: presentació de l'orador i exposició oral (introducció, cos i conclusió). Es fa un ús correcte i mesurat dels connectors per organitzar el discurs i aconseguir que sigui percebut com una unitat.
Vocabulari: Empra un lèxic adequat al tema, a l'audiència, al grau de formalitat i al propòsit de la comunicació.
Sintaxi: Construeix les frases correctament. Evita les oracions massa llargues, no utilitza mots crossa ni tics lingüístics.
Claredat i concisió: S'entén perfectament tot el que explica. El missatge és concís, no està format per continguts superflus.
Densitat informativa: Repeteix conceptes, paraules o frases. Formula preguntes retòriques i posa exemples per esponjar el discurs i fer-lo fàcil d'assimilar.
- Interès i eficàcia:
Mitjans de suport: Els documents impresos, les diapositives, etc., no presenten errors de forma ni de contingut. Tenen una unitat d'estil i són útils per millorar la comprensió de l'exposició.
Conclusió: El discurs inclou un apartat de conclusió que respon les hipòtesis, les preguntes o els objectius plantejats en la introducció.
Domini del tema: Respon amb rigori coneixement les preguntes que originen l'exposició i les que li formula l'audiència, un cop finalitzat el discurs.
Atenció i interès: Capta l'atenció, implica l'auditori, n'observa les reaccions i adapta el discurs als interessos dels destinataris.
Temps: S'ha ajustat al temps establert.
Conclusió:
Personalment, crec que sempre és bo saber què es valora a l'hora de fer una exposició oral. Al llarg de la nostra vida, tinguis el treball que tinguis, l'edat que tinguis...haurem de fer-ne, i és que són una preparació constant: un repte.
Moltes persones tenen fòbia a parlar en públic i, vulguis o no, va bé treballar, abans de fer una, tots o la majoria d'aquests punts, ja que ajuden a tenir més confiança en tu mateix/a i, per tant, obtenir un bon resultat.
Moltes vegades, en el món de la tecnologia s'utilitzen moltes paraules que ens poden sonar, però que no sabem ben bé què són o per a què serveixen. Pot ser que les utilitzem en el nostre dia a dia i tenir-les molt presents, però a l'hora d'anomenar-les, no sabem exactament com fer-ho. És per això que us explicaré la diferència entre programari on-line i programari local.
Programari on-line
El programari on-line és aquell que ens podem descarregar o no per la xarxa. Aquells que es descarreguen, també es consideren programaris locals, ja que un cop l'hem descarregat es guarda dins el disc dur de l'ordinador (dins). Si no es descarreguen, queden on-line, ja que es pot treballar amb ells a través d'Internet. Exemple: Prezi.
El programari local és aquell que està instal·lat dins del disc dur de l'ordinador (dins), és a dir, que per tal d'utilitzar-los els hem de descarregar. Exemple: Microsoft Office.
Els arxius que guardem a l'ordinador on van? Com els organitzo? A vegades ens fem aquestes preguntes, perquè podem guardar un arxiu al nostre ordinador i, al cap de pocs dies necessitar-lo, buscar-lo i no trobar-lo.
Com ho soluciono?
Doncs bé, dins el nostre ordinador, podem crear carpetes, ja sigui per organitzar fotografies, música, treballs, etc. Sempre va bé tenir-ne:
A més a més, també està bé tenir els nostres arxius guardats a l'exterior de l'ordinador: en memòries externes (USB, disc dur, etc.).
Per últim, com una altra opció, podem guardar els nostres arxius de manera on-line, és a dir, només tenint accés a Internet podem obtenir els arxius a qualsevol lloc: es sincronitzen automàticament amb els dispositius que registrats i amb el teu permís previ. Això s'anomena informàtica en núvol. Els programes per poder realitzar-ho són: Google Drive, Dropbox, etc.
Flipped Classroom
Com ja diu el titular d'aquesta entrada, una nova manera d'ensenyar semi-presencial és la Flipped Classroom (o aula capgirada, en català). En què consisteix? Doncs, tal i com ens ha ensenyat el professor de GTIC, aquest sistema consisteix en intercanviar idees professor-alumne, amb l'ajuda de les noves teconologies (els nens aprenen mitjançant vídeos). Amb això, el professor no és l'únic que ensenya, ja que el nen aprèn a través de la seva pròpia autonomia, és a dir, utilitzant recursos que les TIC ens facilita. Per tal d'explicar-ho més clarament, us escriuré 7 coses que hauríem de saber tots sobre la Flipped Classroom:
Què és? La Flipped Classroom és un model pedagògic on la lectura típica i els deures d'un curs estan invertits.
Com funciona? No hi ha un únic model per aquest sistema. Però el que sempre és el mateix són les xerrades prèvies professor-alumnes abans de fer els exercicis a classe sobre un tema en concret.
Qui ho està realitzant? Cada vegada l'utilitza més escoles d'arreu del món i d'alta qualitat.
Per què és important? Dedicar temps de classe a aplicar conceptes, pot donar als professors una bona oportunitat per detectar errors a l'hora de pensar.
Quins incovenients té? Una Flipped Classroom requereix una gran i caudelosa preparació.
On s'arriba? Es pot arribar a obtenir un gran pla d'estudis fora de l'aula.
Quines són les implicacions a l'hora d'aprendre i d'ensenyar? El model de la Flipped Classroom implica més responsabilitat per aprendre als alumnes i alhora se'ls obra portes per experimentar.
Per obtenir una informació més ampliada, clica aquí.
Exemple:
Un dia a classe, el professor comença a parlar sobre un tema en concret als seus alumnes, però aquest els diu que han de buscar informació a casa i que el dia següent en parlarien. Arriba aquest dia i cadascú ha extret informació sobre el tema parlat el dia anterior. Alguns aporten informació nova, d'altres en complementen, tenen dubtes i pregunten, etc. És a dir, gràcies a aquest procés cada nen s'ha fet una petita introducció sobre el tema el qual més tard en parlaria el professor.
Conclusió:
Per tant, podem dir que el sistema de Flipped Classroom és positiu i actual, ja que s'adapta a les noves tecnologies i, alhora, fa que els nens aprenguin d'una manera més entenedora, autònoma, cooperativa i dialectal.
Aquest sistema, però, té un incovenient: si els alumnes no treballen per
la seva part el tema a desenvolupar, la classe del dia següent no
tindrà gaire significat, ja que el professor explicarà i els alumnes no
tindran informació per complementar, per donar-ne de nova o algun dubte
per preguntar.
És per això que s'ha de ser molt conscient de en què
consisteix la Flipped Classroom i s'ha d'explicar molt bé als alumnes,
per tal de poder-ho treballar de la millor manera i obtenir uns grans
resultats.
Vídeo:
A continuació us adjunto un petit vídeo, el qual explica d'una forma senzilla i ben comprensible en anglès, sobre què consisteix una Flipped Classroom i què ens aporta.
En aquesta entrada del Web 2.0 començaré amb un vídeo que he trobat, ja que el trobo molt interessant i crec que explica, sense dir cap paraula, el significat del web 2.0.:
Tal i com ens mostra el vídeo, abans vivíem en el web 1.0, on tothom es podia comunicar, encara que estiguessin lluny l'un de l'altre, però a través d'Internet era possible. Allò, però, tenia un problema: entre diferents persones alhora no es podien comunicar.
És per això que hi ha el web 2.0: una nova etapa. A aquí tothom es pot comunicar amb tothom d'una manera molt senzilla i ràpida i, també amb moltes persones alhora. Actualment, aquest factor és molt important, ja que ens ha obert moltes portes i fa que el món estigui connectat a totes hores.
Escriure no és una tasca fàcil, i és que mai pensem: quina mena d'escriptor/a sóc?, quines estratègies uso?, quina actitud tinc sobre l'escriptura?...Per tal de replantejar-nos aquestes preguntes, podem fer alguns tests que ens facin reflexionar sobre aquest tema, com ara el que vam fer a COED, els quals estan extrets de D. Cassany, "Trio de tests", dins Revista Articles, núm. 5, 1995. Aquests petits tests ens ajuden a veure la nostra personalitat a l'hora d'escriure i quins coneixements tenim, si els apliquem bé.
Trio de tests
Aquests tres, concretament, consisteixen, tal i com ja indica el nom, en fer tres tests. Són tres petits jocs d'anàlisi personal que un mateix pot respondre, avaluar i criticar.
Com ja he esmentat abans, consisteix en 3 parts:
Quina mena d'escriptor/a sóc?: A partir de la lectura de quatre perfils d'escriptors, s'enceta la reflexió sobre la preparació per a l'escriptura i els hàbits. Aquest apartat posa èmfasi en els aspectes essencials de la formació de l'aprenent d'escriptor (com l'estil personal)
Quines estratègies uso?: Aquest test consisteix en deu preguntes d'elecció múltiple que permeten a l'aprenent autoanalitzar-se les estratègies de composició que usa mentre escriu. Es basa en els comportaments que tenen els escriptors experts i els aprenents, segons la recerca etnogràfica del procés de composició
Quina actitud tinc sobre l'escriptura?: Per últim, a partir d'una vintena d'afirmacions que l'aprenent ha de valorar, aquest test mesura les actituds i la percepció (positiva/negativa) sobre l'escriptura i sobre la pròpia personalitat d'escriptor/a
Conclusió:
Personalment, penso que almenys una vegada a la nostra vida hem de realitzar algun test d'aquest tipus, ja que mai deixarem d'escriure i, ja que sempre ens agrada conèixer-nos una mica més...per què no sobre la nostra personalitat a l'hora d'escriure? També és important. Per tant, us animo a realitzar-ne, encara que sigui un, i segurament us sorprendreu de vosaltres mateixos.
A partir de l'article adaptat de AMADEO, I.; SOLÉ, J. (1996). Curs pràctic de redacció. Barcelona: Editorial Columna, hem treballat a classe el que s'ha de tenir en compte a l'hora d'elaborar un text: la planificació, la composició i la revisió. Cal dir que és important tenir ben clares les tres etapes i intentar ser el màxim de metòdics en aconseguir els objectius de cadascuna de les tres.
En primer lloc tenim la planificació, que tracta d'establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.
En segon lloc la redacció. Redactar és tranformar els plans i les idees en llenguatge escrit, és a dir, en un text coherent, estructurat d'una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets, tenint sempre en compte la coherència, la cohesió, l'adequació, la correcció i la variació.
Finalment, la revisió, la qual tracta d'avaluar el que hem escrit, decidir si s'adiu amb les nostres expectatives i, si convé, modificar el que calgui per tal de millorar el text. Cal tenir en compte que no només revisem el text final, sinó que duem a terme operacions de revisió durant tot el procés de redacció.
Per tal de tenir una imatge més sintètica d'aquests apunts, a classe, cadascú va realitzar un esquema (del tipus que millor l'anés) sobre què cal tenir en compte a l'hora d'elaborar un text. Penso que, encara que la majoria de persones vagi directament a escriure el text, sempre va bé organitzar-se, saber què escriuràs i com ho faràs. Tenir les idees clares i ordenades és un factor molt positiu que fan que el resultat sigui millor. Aquí us adjunto el meu esquema:
Esquema
Finalment, us adjunto un esquema que van realitzar Linda Flower i John Hayes l'any 1981 sobre el Procés mental cognitiu. Com a apunt, els autors d'aquest treball deien que, com a mínim, cada paràgraf ha de tenir 4 o 5 línies (amb la seva idea principal i la secundària).
Què és un Sites?
Primerament, dir que el Google Sites és un web de Google, el qual ens permet crear de manera gratuïta el nostre lloc web. Aquest, permet compartir informació amb facilitat per veure-la i editar-la, ja sigui individual o en grup. Un inconvenient que té és que a l'hora de treballar en grup, no pot editar més d'una persona la mateixa pàgina o entrada, ha de fer una altra mentre un company l'està configurant.
Característiques Sites
Fàcil creació de pàgines
No requereix codificació HTML
Plantilles de disseny disponibles
Fàcil control dels arxius
Fàcil control dels arxius adjunts
Personalització del lloc web
Fàcil inserció de contingut multimèdia (vídeos, documents, etc.)
A més a més, cal tenir en compte que, quan creem un Google Sites, aquest ha de ser ordenat i estructurat; és millor si no posem menús desplegables (en cas de lectors discapacitats); i no escriure abreviacions.
En grup
La Maria, la Núria i jo, l'Aina, hem descobert el funcionament i els avantatges del programa Sites de Google. Aquest consisteix en una aplicació, com ja hem dit abans, de Google, i després es crea una nova pàgina del tema que s'escolleixi i la pots dissenyar com t'agradi. Per tal de crear una Introducció del tema escollit o una entrada nova, s'ha de clicar a Pàgina Nova (situada a la part superior dreta de la pantalla) i ja pots començar. En cas de dubtes, us insereixo un vídeo tutorial del YouTube el qual explica molt bé com crear-ne un de nou.
El nostre Sites
La nostra pàgina tracta sobre la música dels 70. Principalment, ens hem centrat en dos solistes: John Lennon i Tina Turner; i també en tres grups: The Police, ABBA i Queen.
La veritat, és que amb aquest procés de documentació i experimentació ens ha ajudat a descobrir i a culturitzar-nos més sobre la música que escoltaven els nostres pares de joves i que actualment encara perdura en els nostres dies.
El Sites ens ha permès treballar en grup d'una manera dinàmica, cooperativa i creativa.
La nostra pàgina de Sites, com ja hem dit abans, tracta de la música dels anys 70. És per això que en la primera pàgina hem creat una petita introducció explicant el canvi que va suposar la música durant aquests anys revolucionaris per a tot el món i hem anomenat diferents músics i grups que caracteritzen aquesta època.
Seguidament, hi ha un Mapa de continguts, el qual està estructurat de manera ordenada, senzilla i clara. Primer ens trobem amb un índex amb els cantants i músics que ens trobarem a la pàgina (mapa de continguts), i després 5 diferents links que estan dedicats a cadascun dels artistes escollits com a destacats dels anys 70.
A cada pàgina hi ha una petita explicació de cada cantant o grup, parlant de la biografia (dades importants), acompanyats de vídeos de cançons i imatges, per tal de fer-ho més dinàmic.
Esperem que us agradi! Aquí us adjuntem l'accés a la nostra pàgina Sites. SITES: Música dels 70
