Com comunicar

Què cal tenir en compte a l'hora d'avaluar una presentació oral? A la pàgina web de la upc t'ho expliquen d'una manera esquemàtica i senzilla, a partir dels punts de: Llenguatge no verbal (gestualitat, mirada, volum i entonació, ritme i pronúncia, vestuari), Llenguatge verbal (ordre i estructura, vocabulari, sintaxi, claredat i concisió, densitat informativa), Interès i eficàcia (mitjans de suport, conclusió, domini del tema, atenció i interès, temps).

Quan la persona que està exposant té els nivells assolits, es diu que:
- Llenguatge no verbal:

• Gestualitat: Té una bona postura i els moviments que fa són naturals. Utilitza gestos que transmeten predisposició per interactuar amb l'audiència i que faciliten la comprensió del discurs.
• Mirada: Estableix contacte visual amb tots els membres del públic mentre dura l'exposició i adapta el discurs a les reaccions que observa l'audiència.
• Volum i entonació: El volum i l'entonació són adequats. El missatge és percebut per tots els membres de l'audiència al llarg de tota la presentació. L'entonació no és monòtona, és variada. 
• Ritme i pronúncia: El ritme és adequat, ni massa lent ni massa ràpid. Per regular-lo, va més a poc a poc en els moments clau i fa pauses que remarquen mots o separen idees. La pronúncia dels sons i les síl·labes és clara.
• Vestuari: El vestuari és adequat al propòsit, al registre i al context de la comunicació.

- Llenguatge verbal:

•  Ordre i estructura: L'explicació segueix un ordre i una estructura evidents: presentació de l'orador i exposició oral (introducció, cos i conclusió). Es fa un ús correcte i mesurat dels connectors per organitzar el discurs i aconseguir que sigui percebut com una unitat.
• Vocabulari: Empra un lèxic adequat al tema, a l'audiència, al grau de formalitat i al propòsit de la comunicació.
• Sintaxi: Construeix les frases correctament. Evita les oracions massa llargues, no utilitza mots crossa ni tics lingüístics.
• Claredat i concisió: S'entén perfectament tot el que explica. El missatge és concís, no està format per continguts superflus.
• Densitat informativa: Repeteix conceptes, paraules o frases. Formula preguntes retòriques i posa exemples per esponjar el discurs i fer-lo fàcil d'assimilar.

- Interès i eficàcia:

• Mitjans de suport: Els documents impresos, les diapositives, etc., no presenten errors de forma ni de contingut. Tenen una unitat d'estil i són útils per millorar la comprensió de l'exposició.
• Conclusió: El discurs inclou un apartat de conclusió que respon les hipòtesis, les preguntes o els objectius plantejats en la introducció.
• Domini del tema: Respon amb rigori coneixement les preguntes que originen l'exposició i les que li formula l'audiència, un cop finalitzat el discurs.
• Atenció i interès: Capta l'atenció, implica l'auditori, n'observa les reaccions i adapta el discurs als interessos dels destinataris.
• Temps: S'ha ajustat al temps establert.

Conclusió:

Personalment, crec que sempre és bo saber què es valora a l'hora de fer una exposició oral. Al llarg de la nostra vida, tinguis el treball que tinguis, l'edat que tinguis...haurem de fer-ne, i és que són una preparació constant: un repte.

Moltes persones tenen fòbia a parlar en públic i, vulguis o no, va bé treballar, abans de fer una, tots o la majoria d'aquests punts, ja que ajuden a tenir més confiança en tu mateix/a i, per tant, obtenir un bon resultat.