Les classes pràctiques de l'assignatura de plàstica m'agraden molt, ja que em fan tornar a la infància. Més tard, però, la professora ens explica la teoria aplicada a la pràctica realitzada i gràcies a això ho podem entendre tot d'una forma raonada i lògica.
Un dia, la mestra ens va dir: Avui treballarem amb fang! I a tots ens va fer molta il·lusió, ja que el fang sempre agrada i, almenys personalment, feia molts anys que no el tocava. Cadascú tenia una bossa d'escombraries al davant, amb un objecte ocult dins seu. La feina que havíem de realitzar era posar les dues mans dins la bossa i, sense mirar el que hi havia dintre, observar l'objecte. Havíem de plasmar al fang el sentíem que hi havia ocult. No havíem de pensar "quin objecte era", sinó "com era". Això ens va fer pensar d'una manera i veure l'objecte d'una forma més detallada i concreta. La teoria d'aquesta classe la vam treballar amb un article de l'artista català Antoni Tàpies, el qual deia que els objectes havíem d'esbrinar com eren, i no preguntar-nos de seguida què eren.
El resultat que vaig tenir jo, va ser aquest:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada