Aprendre a parlar és una experiència social

Aprenem a parlar a través del medi que ens envolta.

Competència comunicativa

Hi ha una competència comunicativa, amb la qual se'ns demana que sapiguem el màxim, per tal de ser eficaços: hem d'aconseguir l'objectiu que ens hem plantejat personalment, incloent les tecnologies. En l'àmbit familiar, cadascú es marca els significants (en un discurs, en una entrevista...).

Hi ha 4 tipus de coneixements i habilitats:

- Competència lingüística/gramatical: Domini del codi lingüístic, és a dir, nivell fonològic, morfològic, sintàctic, lèxic i semàntic. Tot això no t'assegura ser eficaç i tenir èxit a l'hora de ser comunicador.

- Competència sociolingüística: Regles socioculturals d'ús, és a dir, no parlarem igual a un amic i a un professor.

- Competència discursiva: Fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere (lligar el text entre sí). És a dir, que les idees es complementin entre elles.

- Competència estratègica: Comunicació verbal i no verbal (la mirada, la veu...). Els gestos i l'expressió comuniquen més d'un 70% que la veu. Per ser un comunicador eficaç al segle XXI, ens cal un domini d'aquesta habilitat estratègica.

La intenció i la interpretació dels enunciats:

- Ningú no parla per parlar: sempre hi ha una intenció al darrere.

- Quan parlem hem d'estar atents al que diem, al que volem dir i a l'efecte que volem que produeixi.