La descripció

Definició

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes. Més informació

Tipus
Hi ha dos tipus de descripció:
- l'objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant l'objecte descrit
- la subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu

Estructura

1. Establiment del tema
2. Caracterització
3. Relació amb el món exterior

Com es fa?

• Idear (explorar la situació)
• Ordenar (esquema estructural)
• Textualitzar (redacció del text)

Models

Aquesta està composta per diferents models:

1. Descripció de cançons (exemple: Pedro Navaja, Gato Pérez) 
2. Descripció de poesia visual: permet fer associacions d'idees (exemple: Obra d'en Joan Brossa)
3. Descripció de poesia (exemple: Miquel Martí i Pol, Si parlo dels teus ulls)
4. Descripció de novel·la (exemple: Els homes que no estimaven les dones, Stieg Larsson)
5. Descripció d'assaig (exemple: Salvador Espriu vist per Baltasar Porcel a Grans catalans d'ara)
6. Descripció de conte (exemple: Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix)
7. Descripció de vídeo (exemple: Summercat, anunci d'Estrella Damm, campanya estiu 2009)

1.
Extret de: Pedro Navaja-Gato Pérez

2. 

Extret de: Poema Joan Brossa 

3.                                                 

SI PARLO DELS TEUS ULLS

Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.
 
Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.
 
Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.
 
Si parlo de les teves mans em fan ressò 
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.
 
Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu, 
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum, 
tan dens com el silenci.


Miquel Martí i Pol


Extret de: UAB 



6. 


 

Extret de: Xesco Boix, Abiyoyo

7.

Extret de: YouTube