Tots sabem que el llenguatge és un mitjà de comunicació que ens organitza l'entorn, però es pot definir d'una manera més complexa. Aquest, l'hem treballat a classe a partir d'un article de TUSON, J. (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova (p.45-50) i també a partir d'unes diapositives.
Definició general de llenguatge:
El llenguatge és un mitjà o instrument de comunicació i és el més extens que posseïm. Aquest, fa possibles el discurs abstracte i la parla desplaçada. També constitueix el pensament i fa de suport de la memòria. Ens permet l'expressió lliure i interior. I, per últim, causa el diàleg que tenim amb nosaltres mateixos.
Apunts:
Per tal d'arribar a aquesta definició general, hem hagut de passar per una sèrie de punts:
- El llenguatge i l'organització de l'entorn: Gràcies al llenguatge podem referir-nos a la realitat que ens envolta (el simplifica/agrupa). Per tant, una cosa passa a ser limitada, quan abans era il·limitada.
- El llenguatge i el pensament: El llenguatge permet el diàleg anterior amb sí mateix (percepcions de les coses...). Aquest, modela el pensament i crea límits. Per tant, el llenguatge i el pensament sempre van units.
- El llenguatge i la memòria: Gràcies al llenguatge, generació a generació arriba la nostra història. És el suport bàsic.
- El llenguatge i l'autoexpressió: No sempre que parlem tractem de transmetre informació cap a una altra persona. Això fa possible el discurs intern, és a dir, la llengua (com a òrgan) es mou a mida que nosaltres pensem. Ho necessitem.
- El mitjà més extens: El llenguatge humà és el mitjà de comunicació per excel·lència. Tota expressió humana es pot traduir en el llenguatge, però no de manera contrària.
Durant el primer any de vida, l'infant descobreix el funcionament d'una llengua (a través dels pares, de l'escola...). Aquest és un mecanisme molt potent. Naixem amb un mecanisme que ens ho permet fer: és un do universal.
Les llengües són uns autèntics monuments de la naturalesa. Quan aprenem una llengua, no aprenem les paraules. sinó a partir dels imputs del nostre grup social (l'estructura). Això s'anomena Sistema de Jerarquització. Tenim un saber que fa que organitzem les frases, de manera que tinguin sentit. No n'hi ha prou en estructurar bé la frase, hem de mostrar algun sentiment a través de la diferent tonalitat de la veu. Mostrar que alguna cosa passa al nostre voltant. Això s'anomena COMPETÈNCIA COMUNICATIVA, és a dir, ser capaç de transmetre de manera estratègica.
Aquest sistema s'organitza en diversos nivells i es corresponen en unitats diferents:
- Pragmàtic: S'adequa a la situació.
- Semàntic: S'agafa la paraula/frase i es mira si té sentit.
- Sintàctic: Es mira si hi ha concordança en el sintagma.
- Morfològic: Els singulars i plurals d'una paraula.
- Fonètic: La producció de so (combinació de sons).
Tots aquests són elements que ajuden a descriure una llengua. Si té tot això, ja es considera una llengua. Tota llengua és i és perfecta.
Personalment:
El llenguatge sempre ens l'han definit com un mitjà de comunicació. Això està bé, però si ens haguessin anomenat, a l'hora de definir-lo, la memòria, el pensament...hauríem tingut un coneixement més ampli sobre aquest.
Ara, ja tenim una visió del llenguatge més extensa, la qual fa que, almenys personalment, el tingui més en compte, és a dir, ara sé que és fonalment en un ésser humà i que no està sol, necessita que el complementin altres parts del cos, per tal que nosaltres poguem dir un simple: "Hola".
Durant el primer any de vida, l'infant descobreix el funcionament d'una llengua (a través dels pares, de l'escola...). Aquest és un mecanisme molt potent. Naixem amb un mecanisme que ens ho permet fer: és un do universal.
Les llengües són uns autèntics monuments de la naturalesa. Quan aprenem una llengua, no aprenem les paraules. sinó a partir dels imputs del nostre grup social (l'estructura). Això s'anomena Sistema de Jerarquització. Tenim un saber que fa que organitzem les frases, de manera que tinguin sentit. No n'hi ha prou en estructurar bé la frase, hem de mostrar algun sentiment a través de la diferent tonalitat de la veu. Mostrar que alguna cosa passa al nostre voltant. Això s'anomena COMPETÈNCIA COMUNICATIVA, és a dir, ser capaç de transmetre de manera estratègica.
Aquest sistema s'organitza en diversos nivells i es corresponen en unitats diferents:
- Pragmàtic: S'adequa a la situació.
- Semàntic: S'agafa la paraula/frase i es mira si té sentit.
- Sintàctic: Es mira si hi ha concordança en el sintagma.
- Morfològic: Els singulars i plurals d'una paraula.
- Fonètic: La producció de so (combinació de sons).
Tots aquests són elements que ajuden a descriure una llengua. Si té tot això, ja es considera una llengua. Tota llengua és i és perfecta.
Personalment:
El llenguatge sempre ens l'han definit com un mitjà de comunicació. Això està bé, però si ens haguessin anomenat, a l'hora de definir-lo, la memòria, el pensament...hauríem tingut un coneixement més ampli sobre aquest.
Ara, ja tenim una visió del llenguatge més extensa, la qual fa que, almenys personalment, el tingui més en compte, és a dir, ara sé que és fonalment en un ésser humà i que no està sol, necessita que el complementin altres parts del cos, per tal que nosaltres poguem dir un simple: "Hola".
